A primera vista, aquest llibre es presenta com la història de dues vides, la de Rocco Carbone i Pia Pera, escriptors morts prematurament i vinculats per una profunda amistat. Trevi descriu les seves diferents naturaleses, en redibuixa els trets i els comportaments. Tanmateix, l’enorme i suggerent singularitat del text no rau en l’intent impossible de restaurar dues existències, sinó en un d’aquells fenòmens misteriosos al voltant dels quals gira la literatura: l’amistat. «Tot i tenir obsessions diverses i inconciliables –diu Trevi a les pàgines inicials—, el seu lligam va ser transparent i feliç fins al final, com passa quan Eros, aquest infame ociós, no hi fica el nas.»
