A l’Abel sempre li havia agradat molt l’escola, ho passava molt bé i no hi havia cap assignatura que se li fes pesada. Últimament, però, no li venia gens de gust anar-hi, i sobretot patia a l’hora de l’esbarjo. La frase que solia dir a la mestra era: «M’he deixat l’esmorzar a casa». Però el problema era que, com que tenia tanta gana, si no esmorzava no es podia concentrar en res fins a l’hora de dinar.
