Conèixer l’essència de la persona humana és un anhel constant de la humanitat. Els diferents marcs filosòfics han cercat els seus orígens i la seva relació amb l’univers i les deïtats, establint perspectives que no sempre han fet possible entendre l’ésser humà en la seva globalitat. La tradició hebrea a la Sagrada Escriptura ha estat capaç de dimensionar la persona en àmbits diversos que expliquen la seva fisicitat, els seus sentiments, el pensament i la petja de l’esperit. Aquesta dimensió plural que ens relaten els textos de l’Antic Testament i que assaborim en els Salms sembla talment dibuixada de la mà de l’evolució del mateix cervell humà, capaç de desplegar xarxes neuronals que les fan possibles, i albirant una concepció humana de quatre dimensions.
