• CATALUNYA SENSE ESPANYA?

    CRÒNICA PERSONAL DE SEIXANTA DIES DE DISCÒRDIA: DE L'ONZE DE SETEMBRE AL 9-N

    JOAN TAPIA PORTIC Ref. 9788498093223 Altres llibres de la mateixa col·lecció Altra llibres del mateix autor
    Catalunya sense Espanya? és un relat escrit en forma de dietari personal del que ha passat entre la gran manifestació de l’Onze de Setembre del 2014 a Barcelona —que va obrir el curs polític del nostre país per tercer any consecutiu— i la votació del 9-N. El debat al Parlament en què s’evidencien le...
    Ancho: 140 cm Largo: 215 cm Pes: 308 gr
    Sota comanda (3 a 8 dies)
    17,90 €
  • Descripció

    • ISBN : 978-84-9809-322-3
    • Encuadernació : SENSE ESPECIFICAR
    • Data d'edició : 01/02/2015
    • Any d'edició : 2015
    • Idioma : CATALÀ
    • Autors : JOAN TAPIA
    • Traductors : ANNA LLISTERRI BOIX
    • Nª de pàgines : 312
    • Colecció : P.VISIONS
    Catalunya sense Espanya? és un relat escrit en forma de dietari personal del que ha passat entre la gran manifestació de l’Onze de Setembre del 2014 a Barcelona —que va obrir el curs polític del nostre país per tercer any consecutiu— i la votació del 9-N. El debat al Parlament en què s’evidencien les diferències entre Artur Mas i Oriol Junqueras, la solemne signatura de la convocatòria de la consulta pel president Mas, la ràpida suspensió per part del Tribunal Constitucional a instàncies del govern espanyol, la divisió que això causa entre els partits sobiranistes, la reacció de Mas proposant el procés participatiu, el recurs de Rajoy contra el nou 9-N i finalment la participació de 2,3 milions de catalans a la votació... De tot això se’n fa ressò Joan Tapia, que explica, barrejant reflexió i anàlisi, les motivacions i les actuacions d’Artur Mas, Duran i Lleida, Miquel Iceta, Oriol Junqueras i Joan Herrera, entre altres, com també els nous moviments socials com l’ANC. Catalunya sense Espanya? s’endinsa també en la relació entre l’independentisme i la greu crisi social espanyola, les reaccions de Mariano Rajoy i de Pedro Sánchez, i també la creixent presència de Podem. Amb el teló de fons de l’evolució d’Europa, en què cada cop tenen un paper més destacat els partits de protesta.