L’any 1970 Miquel Martí i Pol tenia quaranta-un anys i vivia una maduresa activa i plena. Compaginava la jornada laboral d’obrer tèxtil amb la implicació en nombroses activitats culturals i una intensa dedicació a la poesia, que li començava a reportar lectors, complicitats humanes i els primers reconeixements de la crítica. Va ser aleshores quan, alarmat per les progressives dificultats en el moviment i en la parla, va rebre una notícia que va trigar set anys a assumir: patia d’esclerosi múltiple.
