"Vaig néixer culer i moriré culer. No hi ha res comparable a vestir-se amb la samarreta blaugrana. Acabo de fer l'última roda de premsa com a jugador del Barça i tinc una sensació ben estranya: de felicitat i nostàlgia, tot alhora. Sé que no tenia altre remei que marxar per trobar la felicitat. Si no era feliç al futbol no ho podia ser a la vida. El futur encara s'ha d'escriure, però dotze anys després d'haver arribat al Barça, ara que estic a punt de pujar a l'avió que em porta a Roma, una pila de records se m'amunteguen i em ve al cap una pregunta: com he arribat fins aquí?" Bojan Krkic.
