En aquest quart recull de contes de Tibau, la mort
sempre hi és present d'una manera o altra, però
amb la visió particular de l'autor, i una barreja d'humor
i tendresa. No se'ns mostra dramàtica macabra
sinó al contrari, de manera vital, gràcies a una
original galeria de sentiments i personatges: la roda
de premsa d'un ressuscitat, unes oposicions a sicari
municipal, un taxidermistra rancuniós o uns especials
"viananys" (vianants dels anys). El títol està
extret d'una cançó de Jesús Fusté.
