Aquest llibre s'ocupa d'un procés essencial de la història contemporània espanyola i ho fa a través dels treballs de nou reconeguts especialistes que, des de diverses perspectives disciplinàries, analitzen el paper que van tenir els principals actors polítics i socials en la configuració de la democràcia a Espanya.
A l'obra s'estudien les eleccions generals de juny de 1977 i el sistema de partits sorgit d'aquests comicis. S'hi analitzen els condicionants del procés d'elaboració de la Constitució de 1978, les similituds amb la de 1931, i l'ambigüitat en la redacció del model d'organització territorial de l'Estat. S'hi explica el paper que van jugar les organitzacions sindicals, disposades a subordinar els seus objectius més específics en benefici de la consecució i consolidació de la democràcia, i les patronals, ben allunyades d'aquesta actitud. S'hi tracta el paper dels mitjans de comunicació i l'absència dels intel·lectuals en les estratègies de la transició. El llibre es clou amb dos articles que analitzen el paper -ben diferent, fins i tot contradictori- de dues institucions amb una influència essencial en la societat espanyola: l'Església Catòlica i les Forces Armades.
Lluís Bassets, Joan Botella, Rafael Díaz-Salazar, José María Marín, Carlos Navajas, Javier Pérez Royo, Josep Ramoneda, Ferran Requejo i Josep M. Vallès han col·laborat en aquesta obra, editada per Pere Ysàs i impulsada pel Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica (CEFID-UAB), amb la voluntat de reflexionar sobre els orígens de la democràcia espanyola i sobre alguns dels reptes que encara té oberts.
