Es tracta d’un poemari que el seu propi autor ha definit com «una emanació de silenci que pren forma en les paraules. És un abisme que es fa paraula. També hi és molt present la transformació i la tendresa, individual i col·lectiva. Un laberint, també el del mite grec, però mirant a orient, fusionant-s’hi, i fent que tot plegat també parli d’escriure, de viure. Però, més que res, són flames que et cremen per dur-te al silenci, per trobar-te amb tu en la cendra, més enllà del que diuen els mots i el significat concret que cadascú li vulgui donar».
