{\rtf1\ansi\deff0{\fonttbl{\f0\fnil\fcharset0 MS Sans Serif;}}
\viewkind4\uc1\pard\lang3082\f0\fs16\'abS\'f3c r\'e0pida. No ho puc evitar. La meva germana ho \'e9s. La meva \'e0via, tot un referent familiar, ho era. El meu pare ho era, tot i que ara no ho \'e9s tant. Vinc d'una fam\'edlia on el que no anava prou r\'e0pid era tard o d'hora exterminat (m\'e9s d'hora que tard, com comprendreu, perqu\'e8 a casa el que es podia fer avui no es deixava per dem\'e0). I, si no era exterminat, s'autoexterminava\'bb. La Nes \'e9s una psiquiatra de quaranta-vuit anys que viu sota la pressi\'f3 d'una percepci\'f3 del temps anormalment accelerada. Filla d'un cirurgi\'e0 d'una ciutat provinciana, pertany a una fam\'edlia dividida en dues categories: els R\'e0pids i els Lents.La dona velo\'e7 \'e9s una original mirada del gran \'abmal\'bb contemporani: la tirania de la immediatesa en la majoria d'\'e0mbits de les nostres vides i les dificultats que tenim per distingir el que \'e9s \'abimportant\'bb del que \'e9s \'aburgent\'bb.\~
\par }
