Ada Castells (Barcelona, 1968) és periodista i ha cursat estudis de Teologia. En aquesta mateixa editorial ha publicat les novel·les El dit de l´àngel (1998), Mirada (2001), totes dues traduïdes al castellà a Anagrama, i Tota la vida (2005). Actualment compagina l´activitat literària amb el periodisme des de les pàgines del diari Avui, el programa literari de BTV, Saló de Lectura, i la revista d´història Sàpiens.¿No poder dormir vuit hores seguides durant anys?¿Anar de crani tot el dia amunt i avall?¿Patir quan els puja la febre a més de 39?¿Haver d'aguantar els pares dels seus amiguets?¿Conviure amb mocs, pipís i caques?¿Morir-vos de mal d'esquena de tant agafar-los a coll? Tant se val, al primer somriure que ens fan ens fonem d'emoció com uns bledes. Ells neixen sabent ser fills i nosaltres hem de fer veure que sabem ser pares. Lluny de ser un manual d'instruccions, Sortir de mare és un llibre basat en els articles publicats a l'AVUI que us ajudarà a sentir-vos acompanyats en els maldecaps i les alegries de la procreació. PRESENTACIÓ SENSE EL PERMÍS DEL SENYOR MIGUEL DE CERVANTES SAAVEDRA "En un indret de la serralada litoral, el nom del qual no vull recordar, vivia i encara viu una mare de les de maxi cosi al cotxe, cobertura impermeable, cotxet heretat i muntanyes de bolquers. Un puré de més plàtan que taronja, potitos la majoria de nits, iogurt a corre-cuita els dissabtes, cereals sense gluten els divendres i algun flam de premi els diumenges consumeixen les tres parts de la llista de la compra. La resta es completa amb tovalloletes per al cul, xumets esterilitzats i llet preparada.Té a casa seva una nena que exigeix de tot, una àvia que ve quan pot a ajudar i un oncle solter que no sap mai com trobar el mecanisme per obrir el cotxet, desmuntar i muntar la trona, i vestir la criatura amb la roba adient.Frega l´edat de la nostra mare la trentena: és de complexió ferma, pitrera abundant (i efímera), matinera a la força i amiga de descansar. S´ha de saber que aquesta esmentada mare, les estones en què està ociosa (que són una minoria l´any) s´entreté a llegir els fulletons de Dodot, els prospectes de Prenatal i la revista Ser Padres amb tanta afecció i gust, que ha oblidat gairebé del tot el plaer del descans.(...)Estimats procreadors o susceptibles de ser-ho, aquesta mena de Quixot de la maternitat sóc jo i, posats a sentir-me acompanyada, el cinquanta per cent de la població restant, és a dir, les dones sense minyona i, posem-hi algun home actiu, haberlos haylos. Som els qui estem als antípodes d´aquella idea idíl·lica de la mare comprensiva que acollia sempre els seus pollets entre els braços, que en tot moment hi era per servir els cadellets, que mai no fallava a l´hora d´alimentar-los, vestir-los, educar-los, consolar-los, escoltar-los i, per què no?, manipular-los sempre per al seu bé. Nosaltres som aquelles -en aquest cas empraré el genèric femení perquè haberlos haylos però no tantos- que ens hem cregut que ho podíem fer tot a la vida: ser bones professionals i excel·lents mares, santa innocència!" Ada Castells
